jueves, 27 de febrero de 2014

El cant del cucut, de Robert Galbraith

Hace mucho tiempo de la última reseña que publiqué por estos lares. De hecho, desde octubre, cuando me leí y reseñé el primer libro de la Trilogía de la Nueva República. Ya me he leído 15 libros desde entonces. Sí, que tengo una lista interminable de cosas por reseñar, pero como me da muchísima pereza, lo iré haciendo poquito a poco. Lo que haré es coger las mini reseñas que suelo hacer por Goodreads y ampliarlas un poco. Hoy le toca el turno al primer libro escrito por J.K.Rowling bajo el pseudónimo Robert Galbraith, que me acabo de terminar hacer escasa hora y media. Al haberme leído el libro en catalán, su reseña también lo va a ser (Si lo veis muy complicado, podéis usar el traductor que hay en la columna derecha xD)



Títol: The Cuckoo's Calling/ El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith
Serie: Cormoran Strike
Editorial: Proa
Any de publicació: 2013
Pàgines: 557

Sinopsis oficial: 

Una jove model amb problemes emocionals cau des del seu balcó de Mayfair en plena nit. Estirat al carrer nevat del famós barri londinenc, troben el seu cos sense vida. Tothom assumeix que ha estat un suïcidi, excepte el seu germà, que contracta els serveis de l’investigador privat Cormoran Strike perquè s’encarregui del cas. 
Veterà de guerra amb seqüeles físiques i psicològiques, Strike porta una vida desastrosa. L’encàrrec li dóna un cert respir econòmic, però com més aprofundeix en el món complex de la model, més tèrbol sembla tot i més s’acosta a un gran perill. 
Una novel·la de misteri elegant i absorbent, impregnada de l’atmosfera de Londres: des dels carrers més selectes de Mayfair fins als pubs amagats de l’East End o el bullici del Soho.


Si bé no em vaig acabar Una Vacant Imprevista perquè els primers capítols no em van agradar gens, aquest cop el llibre l'he disfrutat molt, és fàcil que m'agradin les novel·les d'aquest gènere, molt dolenta o feixuga hauria de ser una novel·la de misteri per a que no m'agradés. M'agrada l'Strike, és un tipu dur, un detectiu una mica esparracat, d'aquelles persones maldestres que sense saber com, es surten sempre amb la seva, és un personatge una mica fosc i torturat, però és interessant. El cas no ha estat malament tampoc, en un principi no sé si m'atrauria gaire el suposat suïcidi d'una model, perquè aquest tipus de casos sempre posen molt èmfasi en la societat benestant i a vegades pot arribar a carregar una mica, però m'ha agradat força. El cas ha giravoltat molt al voltant dels diferents personatges i m'ha fet ballar el cap més d'una vegada intentant pensar qui era l'assassí i com s'ho havia fet, al final no ho he endevinat! (Trauma, poques vegades encerto. Menys quan llegeixo algun relat curt de Sherlock Holmes o els casos d'en Detectiu Conan, que després de 75 volums ja li ensumo el patró xD) La narració és força visual, com el crim es va dur a terme en un edifici de pisos, t'estàs mitja novel·la seguint els pasos dels veïns i el porter, que si van pujar, o no, si van a anar a la sala d'estar... etc. 

Per cert, menys la Robin i un parell o tres de personatges, la resta fumen com descosits, casi m'agobiava i tot ficar-me tant en l'escena, tot tant ple de fum xD També podem dir que la gent de les altes esferes és molt mal parlada, sobraven una mica tants collons de paraulotes. A més no ho havia gaire variació, posats a insultar, insulta amb estil no?

Sobre l'edició, no està malament, però es nota que és una primera edició, hi ha bastants faltes de mecanografia greus, que s'ho facin mirar xD M'ha fet gràcia llegir algo en català després de tant de temps, hi ha algunes expressions que són per pixar-s'hi de riure. Sembla ser que estic destinada a llegir tota la bibliografia de la Rowling en català, aquest cop ma mare no es va adonar  que el comprava en català quan me'l va regalar per Nadal, els de Harry Potter els hi van regalar a ma germana també en català, així que vaig haver de passar per l'aro. Al cap i a la fi disfruto llegir en català, però només de tant en quant. 

Dintre de poc publicaran una segona novel·la, aviam què tal és. Recordo que el passat estiu vaig anar a Londres de vacances i mentre la resta s'estava fent un cafè al restaurant jo em vaig fugar a la llibreria que hi havia a l'altre banda del carrer. Justament el primer llibre en el que em vaig fixar va ser aquest. Llàstima que es destapés lo del pseudònim tant de pressa. Entenc que la Rowling volgués provar a publicar algo sense la pressió del seu nom, llàstima que li durés poques setmanes la broma. Però bé, malgrat que va rebre bones crítiques quan no se sabia, estar clar que no hauria venut la mateixa quantitat d'exemplars si no s'hagués destapat. No sé si jo l'hagués llegit, el problema de la novel·la negra és que n'hi ha tantes que moltes passen desapercebudes. En fi, ha sigut una lectura molts entretinguda, si us agrada el gènere li podeu fer un cop d'ull.